Una exposició i presentacio literaria

         

El món de Glòria Morera s’instal·la a la Biblioteca Joan Vinyoli de Santa Coloma de Farners
Notícies - Cultura i Oci
Escrit per Redacció
dimecres, 22 de setembre de 2010 00:00

Aquesta exposició de la polifacètica artista Glòria Morera s’inaugura per la Festa Major de Santa Coloma de Farners com a reconeixement a aquesta pintora, escultora i poetessa que fa molts anys va establir la seva residència a la capital de la Selva

Aquesta exposició s’inaugura quan es compleix un any que Glòria Morera va ser la pregonera de la Festa Major de Santa Coloma.
Les obres d’art que formen part d’aquesta exposició no estaran a la venda ja que Glòria Morera ha volgut contribuir a la cultura mostrant les seves creacions però descartant l’afany econòmic.
L’exposició és podrà veure del 23 de setembre al 10 d’octubre a la Biblioteca Joan Vinyoli de Santa Coloma de Farners.




Presentació copia de la de Barcelona

Després de l’intervenir d’en Roger, poques coses puc dir. Agraeixo de tot cor les seves paraules. El llibre de memòries que´ns ocupa es fruit d’un treball trenat durant molt de temps, ja que he tingut cura de un veritable, “entre cometes” pluiempleo intercalant la meva labor docent, la artística, escriure i fer de model. Es a dir; sòc la meva pròpia model amb l’ajut de un o dos miralls. Si algú en dubta ho puc demostrar.
Recordar es reviure amb complaença o amb dolor (segons l’episodi. Es perillós no poder tornar quan escrius amb veritable intensitat.
Tothom em pregunta per el sentit que he volgut donar al títol de l’obra. Va sorgir ràpid, inesperat abans de posar-me. El cavallet coix hi era i la resta ho vas entenen a mida que vas llegint. Espero complagui al possible lector. Moltes gràcies,



Presentació copia de la de Barcelona

Després d` intervenir els meus companys de taula, el senyor Antoni Solà, el nostre alcalde, la escriptora Daisy González i l’editor Ramón Guitó, agraeixo de tot cor les seves paraules. Celebro la possibilitat de expressar-me en un espai tan idoni. El llibre de memòries que ens ocupa es fruit d’un treball trenat durant molt de temps, ja que he tingut cura d´ un veritable, entre cometes, “pluiempleo”, al intercalar la meva labor docent, la artística, escriure i fer de model. Es a dir; sòc la meva pròpia model amb l’ajut d’un o dos miralls. Si algú en dubta ho puc demostrar.

Tothom em pregunta pel sentit que he volgut donar al títol de l’obra. Va sorgir ràpid, inesperat abans de començar. El cavallet coix hi era i la resta el lector ho va entenen a mida que s’endinsa en les seves pàgines. Lo narrat en aquestes memòries es totalment honest i autèntic, sense ajut de cap tipus ( tan sols el diccionari). Escriure es una cosa, fer literatura es un altra; consisteix en abastar el poder de la ment i del llenguatge amb profunditat e intenció. He cercat la riquesa descriptiva fent aflorar els sentiments, les impressions... Me he enamorat de les paraules, m’han divertit com en diverteixen els colors. I els possibles lectors també i heu de disposar la ment per complaure-us-hi.

Per l’autora viure no es una expressió banal, Recordar es reviure amb complaença o amb dolor (segons l’episodi) . Encara que cers fragments semblin ficció d’un conta malvat o fotogrames de cinema negre, molt a pesar d’això en el transcurs de les meves vivències vaig aconseguir mantenir-me intocable.

L’estructuració narrativa, amb ajut de documents i memòria, la he tractat com a la composició d’un trencaclosques. Ha estat molt cuidat el caràcter de les diferents èpoques vívides, els paisatges que m’han acompanyat i acompanyen. La persona sensible i contemplativa s’endinsa en els paisatges, i aquí, en aquestes memòries, els descriu auscultant la seva anima poètica. Reviu intenses situacions personals i de família, on la rebel•lia imposà el propi concepte enfrontant-se als altres en paraules i fets, resultant ser una avançada en temps de covardies.

La historia dels meus avantpassats viscuda en els escenaris de Santa Coloma es força interessant, com la narració de la guerra patida pels familiars a Terrassa, documentant també aquest fet tal com va transcorre aquí, a Santa Coloma. Senyalo la educació en el internat (col•legit de Jesús Maria) tan diferent de l’actual. Deixant de banda els dogmatismes, es tractà d’una educació extraordinària. Sense nostàlgies, l’hi segueixen divertides anècdotes de la vida d’estudiant a Belles Arts. En acabar, molt jove i despistada, em trobo el mig del Paris dels anys 60. I a Barcelona en els setanta, gaudint d’un inefable ambient artístic en aquell moment..Ma complagut descriure Llafranc lluint un ambient bohemi i els seus personatges irrepetibles .Tot plegat formen ja un document del passat. I no oblidem el pressent entre vosaltres, on, embolcallada de constant vocació , l’artista segueix postrada davant del seu cavallet gaudint del joc de la creativitat. Espero que aquest llibre de memòries complagui al possible lector. Moltes gracies per la vostre presencia